Franchu | Humorista gràfic, dibuixant i guionista

"Uns són de lletres, altres de números... jo sóc de dibuix"

Un mica més sobre mi


Caricatures de Franchu fent el ganapia en un fotomaton Franchu Llopis: humorista gràfic, dibuixant de comics, guionista, friki i gafapasta Francesc Llopis Surrallés (l'Hospitalet de Llobregat, 1981) és el pseudònim sota el que m'amago en la vida real quan no vull que coneguin la meva autentica identitat: FRANCHU, el dibuixant, humorista gràfic, guionista i moltes coses més que tothom admira... o hauria. De petit segurament vaig caure en una marmita plena de còmics i somriures només això explicaria la meva devoció per l'art seqüencial i l'humor gràfic, i també explicaria el meu desig de viure tot fent gargots i de dibuixar el món a la meva manera, això últim encara no ha estat possible però l' optimisme i sobretot la ingenuïtat que m'envaeixen i corren per les meves venes fan que no tiri la tovallola i que dia a dia segueixi fent gargots per on vaig.

Franchu Llopis dibuixant algún còmic d'aquests que fan gràciaDesprés de temps dibuixant per les parets de casa dels meus pares vaig descobrir els beneficis de fer-ho sobre paper, i així va ser com vaig publicar el meu propi fanzine, el fanzine ECATOMBE, que vaig crear juntament amb els amics de l'Escola de Còmic Joso de Barcelona, poc després vaig enganyar d'altres fanziners perquè incloguessin dibuixos meus en els seus fanzines (FAK, Le Pistatx, Complejo de cacatúa, Fondoperdido, etc...), però el meu ego no tenia prou amb això, així que després d'insistir molt vaig fer una passa més i vaig fer realitat dos dels meus somnis d'una sola vegada: publicar la meva primera vinyeta remunerada i fer-ho ni més ni menys que en la revista El Jueves. Des daleshores els meus dibuixos i d'altres ninots han tacat les pàgines de publicacions como El Jueves, El Triangle, La Directa, Empresa y Trabajo.coop, El còmic de la Premsa Comarcal, El webnegre, La kodorniz, El correu de MEG, l'Aplec, Animangaweb Magazine, Le Potage, Gamers Magazine, … També he aconseguit colar algun dibuixet en exposicions conjuntes com Garrick se va a la India (Barcelona, 2008), Maldita la gracia (San Fernando de Henares, 2010), Escolta Espanya!…ep, que hi ha algú? (Barcelona, 2010).

A principis del segle XXI i amb l'efecte 2000 encara ben present vaig decidir que si volia fer arribar la meva obra a tothom no només havia de publicar sobre paper, si no que també ho havia de fer sobre píxels... Després de 6 monitors d'ordinador trencats i guixats vaig entendre com fer un blog i penjar en aquest els meus gargots, així va néixer Comicaire, el blog en el que es pot observar la meva trajectòria i evolució del estil al llarg del temps, uns anys més tard a finals del 2010 vaig crear la serie Cargols, un webcomic en format de tira còmica de premsa protagonitzada per cargols. Aquest webcomic, Cargols, es sense cap dubte la serie a la que he dedicat més temps en el que porto de carrera i a l'hora la que més m'ha ajudat a donar-me a conèixer al gran públic i difondre la meva obra.

I així a grans trets això és tot, suposo que després del rotllo que acabes de llegir no voldràs saber res més sobre mi, però si ets el típic seguidor anònim i obsessiu que necessita saber més, pots trobar més informació sobre mi en aquests enllaços:

Si tot i així no has tingut prou i vols saber més, primer de tot permetem que em comenci a preocupar, però tu tranquil ja que sempre pots contactar amb mi per comentar-me o preguntar-me el que vulguis, clica aquí per saber com fer-ho.